Novela juvenil

Mentre anàvem cap a l’escola, la Lis m’explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi.

La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.

Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!

Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt! Bé, només faltava una cosa, i l’havia d’agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror.

La vida de la Lorena és tranquil·la, ordenada, tot està calculat. Un dia, però, apareix en Xavi, un noi que ja treballa i que s’enamora d’ella. L’univers fred i metòdic en què viu la Lorena es veu trasbalsat: no entrava en els seus plans estimar algú ni ser estimada.

La Colla AZ treballa per al Cercle Zombi. La seva primera missió és viatjar a Nova York i rescatar en Max, que ha estat segrestat per uns malfactors que volen treure profit de la seva immunitat al virus dels caminants.

—Guaita tu —ha dit un radiòleg—, això és pitjor que quan ens van portar aquella nena que s’havia empassat un revolt de la pista de cotxets elèctrics!

—I mira! —ha dit un altre—, això és quasi tan dramàtic com la vegada aquella que ens van dur una serp pitó!