Libros y cuentos infantiles

Marta Tornassol encara no té el carnet de bruixa per a volar ambla granera. Ella està convençuda que tot és culpa de la seua mestra, però tractarà de fer el possible per a poder volar coste el que coste.

Què passaria si una xiqueta que no vol fer els deures poguera fer desaparéixer les matemàtiques, els llibres i fins i tot l’escola? Andrea ho pot fer gràcies al regal de la seua àvia. Però una vegada fet s’adona que el resultat no és el que esperava.

T’agrada cantar, ballar i jugar? Amb aquests poemes ho podràs fer alhora que t’endinsaràs en el meravellós món de les paraules. Els primers poemes són una porta ampla i oberta per a acompanyarels més menuts pels camins que porten a la màgia de la poesia.

Júlia veu que sa mare parla a Emili, el germanet que té a la panxa i que naixerà prompte. Li vénen ganes de dir-li coses, i sobretot de parlar-li d’un somni meravellós que ha tingut. Es tracta del més fantàstic dels viatges, un fabulós secret que els dos germans compartiran tota la vida.

Tres històries, tres, i les tres en femení: les tres ones, les tres dones i les tres princeses.

Maragda és una xiqueta a qui tot li va fantabulosament. Però hui res no pareix que vaja bé. Ni tan sols les coses que més li agraden li criden l’atenció. Afortunadament, son pare, que la coneix bé, sabrà ajudar-la.

Figor és un gos pelut, descurat i una mica brut. Un gos xicotet que s’haurà d’enfrontar a una aventura que el farà superar el canvi de casa, de treball i la seua vergonya. Al ramat farà nous amics i serà útil en la seua novallar. Haurà fet un bon treball. Un treball digne d’un gos valent.

Hi havia una vegada un país tan menut que a penes si es veia en els mapes. En aquell país hi havia una ciutat, menuda, perquè si fóra gran se n’ei xiria per les vores.

Encara que la primera bicicleta és un dels regals més desitjats per a qualsevol xiquet o xiqueta, a vegades la relació amb esta no resulta tan meravellosa com somiaves i cada volta que la muntes, caus un bac.

Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.

Totes les bruixes aprenen abans a volar que a caminar, perquè, normalment, tenen la seua granera des de ben menudes. La bruixa Paulina somia, des de ben xicoteta, poder volar, perquè la seua granera no ha arribat mai. Això la fa diferent de totes les altres bruixes.

A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!