Configurador de lecturas

En la vida, dos més dos no sempre són quatre. I si no que li ho diguen a Dídac: des que Robert va arribar a classe, la seua vida s’afona com les peces de dòmino. Irene ja novol estar amb ell, el matrimoni dels seus pares travessa una crisi, inclús el futbol l’abandona quan més ho necessita.

Un bandit honorable, una illa plena d’enigmes i dues bessones molt enginyoses són les claus d’aquest divertit llibre ple de documents i pistes que portaran els lectors a resoldre un segrest.

La nit de Sant Joan, tres amics de la vila de Planes s’internen al barranc de l’Encantada. Volen trobar una misteriosa donzella que apareix pels tolls del barranc perquè els concedisca els seus desitjos. Però compte! La bella i misteriosa donzella no és el que sembla...

Una bruixa corruixa, marruixa, de llarga cuixa, tenia un barret roig, màgic i punxegut. Però… en realitat era un barret?

El doctor Néctor, un famós antropòleg forense, s’acaba de jubilar. Durant molts anys ha col·laborat amb la policia, a la qual ha ajudat a resoldre els casos més estranys i enigmàtics. El doctor i Nicolás, el seu net d’onze anys, passaran junts les vacances d’estiu a Jaén.

Això era fa molts, mooolts anys, quan a València hi havia un drac molt roín que es menjava tot allò que trobava…

Un tret als penya-segats, una dona que no existeix, un farer misteriós i el secret d’un nom. Ara Hugo té sang a les mans. Què hi va veure realment? Quan intenta entendreho es troba davant d’un enigma que afona les arrels en la Segona Guerra Mundial.

Talpis, junt amb els seus amics del’escola de detectius, serà capaç de desentranyar qualsevol misteri. Esta vegada, el seu amic Rufí s’ha internat en una gruta fosca i perillosa. Ningú sap què s’hi trobaran.

Nina era una gata que no feia altra cosa que jugar. Fins que va aparéixer el monstre de les orelles menudes i se la va endur. Qui deuser este ésser estrany que camina sobre dos potes? Deu ser tan terrorífic com Nina pensa?

Aquesta és la història d’un monstre monstruós normal i corrent que viu a Albacete perquè li agrada el tipus de fred que hi fa. Si no fóra per la calor que hi fa a l’estiu... ni tan sols pensaria en l’Antàrtida.

Això era fa molts anys, a Calp, que vivien felices les sirenes. Però un dia va aparéixer de les profunditats de les aigües un monstre espantós que se les volia engolir...

Marta Tornassol encara no té el carnet de bruixa per a volar ambla granera. Ella està convençuda que tot és culpa de la seua mestra, però tractarà de fer el possible per a poder volar coste el que coste.