Configurador de lecturas

Això era una bruixa jove que tenia tota la cova plena d’espills per a poder vore’s sempre reflectida. Tenia tot allò que sol tindre una bruixa: una granera, un gripau, un calder... Però... no s’acabava d’agradar i no estava feliç.

Totes les bruixes aprenen abans a volar que a caminar, perquè, normalment, tenen la seua granera des de ben menudes. La bruixa Paulina somia, des de ben xicoteta, poder volar, perquè la seua granera no ha arribat mai. Això la fa diferent de totes les altres bruixes.

Si de tant en tant aixequeu el cap per a veure més enllà de la capa contaminant, a l’espai on l’aire és més net i les falcies planen lliurement sense posar-se mai a terra, descobrireu la vasta extensió clara i diàfana de La ciutat aèria.

A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!

Quina relació pot tindre la contaminació de l’aigua del subsòl amb els fets misteriosos que passen en una escola? És el que intentarà descobrir Mariona. Però la seua investigació despertarà les sospites de les mestres, que creuen que té alguna cosa a veure amb el que ocorre a l’escola.

Ester és una girafa que no va créixer com les altres. Les seues companyes la menyspreen perquè no és alta com totes les girafes,i això li sap molt de greu i la fa plorar per dins.

Què faries si escoltares uns crits misteriosos durant la nit? Sara, la protagonista del llibre, no dubta ni un moment a investigar l’estrany esdeveniment. Però no ho farà sola, sinó que embolicarà en l’aventura el seu amic Arnau i el Pelut, un gos molt mandrós.

Leo i Milena són els fills d’uninventor. I no s’assemblen en res més, són com la nit i el dia. A Milena li agrada somiar i imaginar històries, Leo es prepara per a ser científic. Però un dia no tindran més remei que posar-se d’acord. Han de salvar Elisabet, que s’ha perdut en un món imaginari.

Als canyars del pantà de Tibi s’amaga una bèstia horripilant… Té cara de gat, ulls de dimoni emplomat, urpes afilades i cos de pollastre; i a les nits s’acosta al poble buscant criatures per a sopar. És la Quarantamaula!

Elisabet vol un arbre de Nadal. I el vol ben guarnit de dalt a baix, amb estrela a la punta i boles decolors. Però els pares no preveuen que Elisabet s’enamorarà d’un arbre de Nadal... diferent de com ells s’imaginen, perquè estimar, a Bet, li ix de dins.

La tortuga Pepa és un d’aquells éssers sempre disposats a ajudar els altres. Una vesprada, un ratolí ferit, i una miqueta gandul, li demana que el porte sobre la seua closca. L’endemà, altres animalets de la selva aprofitaran la bona voluntat de Pepa i la faran servir d’autobús.

Des que naixen dins de les flors, els xiquets arrel tenen cura dels seus boscos i els protegixen.