Libros y álbumes ilustrados

No fa pas gaire temps, quan el Petit Llop encara tenia els ullals de llet i era incapaç de dormir sense la seva manteta preferida, va passar un fet extraordinari que el veïnat del barri de les Tres Brises encara recorda.

De tots els pobles que hi ha al món, els marcians decideixen visitar Vilabreu de la Vall. Voro, Pau i Pepiprou són els únics que comprenen la importància de la visita. Estan convençuts que, si els marcians no queden contents, envairan el planeta. És per això que organitzen una gran benvinguda.

Qui és la mona més forta? Qui és la cuca de llum més dormilega?

Descobreix-les entre les il·lustracions.

Eva és una xiqueta molt molt valenta que, un matí qualsevol després d’alçar-se del llit, es troba amb un succés terrible ocorregut al racó de la seua habitació: el seu os de peluix preferit ha sigut assassinat…

La Carola era una nena preciosa, riallera i divertida i tenia un munt d’amics. Alguns dels seus companys tenien por de la foscor, d’altres, dels fantasmes i, fins i tot, algun tenia por dels espinacs, però la Carola no. La Carola tenia por sobretot d’una cosa...: de la pinta!

Ser salvatge és un repte i una meravella: poder ser lliure i triar com vols viure, gaudir de la companyia i del riure, de descobrir i de sorprendre’s. Es tracta de ser feliç, d’aprendre i créixer, d’estimar els altres i a un mateix, de celebrar i divertir-se!

Al castell del rei hi viuen persones que tenen diferents oficis: paletes, que tallen blocs de pedra i aixequen murs; fusters i ferrers, que fabriquen eines; mossos de quadra i cavallers, a més de mercaders, que venen els seus productes, juntament amb forners, servents, joglars i bugaderes.

Un os al nostre equip de futbol?... Ni parlar-ne! Els cocodrils no accepten en Berni. Ell, lluny de rendir-se, decideix formar el seu propi equip: la rateta és més ràpida que un llamp i l’elefanta pot ser una gran portera.

Tomás non sae nunca á rúa. Fóra da seguridade do fogar axexan os perigos; todo lle resulta inestable. Só nas horas en que se sente máis consolado, atrévese a observar dende a fiestra a vida activa do seu barrio. E un deses días advirte que chegaron novos veciños.

Avui en Renard ha trobat una capsa. Què hi deu haver?
«Un regal!»
Té moltes ganes d’obrir-lo! Però... i si aquell regal no és per a ell?

Avui en Renard ha trobat un peluix...
«Que suau, que flonja, que bonica... Et diré Pinky!»
Però què passa si la Pinky pertany a algú altre?