Libros infantiles de 8 a 10 años
Filtrar
Cerrar
Suzko uztaiak, pailazo jantziak, hiru belarriko untxiak... Harrikoskorreko neska-mutilak magiaz betetako talde bati egin behar diote aurre.
Bat-batean kanporatuta geratu nahi ez badute, Pedrusco-ko neska-mutilek bi taldekide gehiago lortu beharko dituzte.
Klaudia neska futbolzalea da, baina neskei futbolean jokatzen uzten ez dieten garaian bizi da.
Zarafa, Etiopiatik Parisera eraman zuten lehen jirafaren izena da. Kuru mutiko etiopiarrak kontatuko digu animalia lepoluzearen historia harrigarria: harrapaketa, karabana, erasoak…
New York, 1917. Txakurren talde batek katuen beste bati aurka egin dio: Ed bazter-nahasleak, txakur belarriluze batek, Kattuccinitarren klanari haien kroketak pozoitu izana leporatu dio. Xeherlock, bien artean bakea jarri nahian, kasua ikertzen ari da.
A chegada de Kumamoto revoluciona os hábitos da familia Pérez Barreiro.
La versió més coneguda d’aquesta història clàssica i universal, publicada el 1756 per Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, cobra vida a les il·lustracions màgiques i elegants de Francesca Dell’Orto.
La Violeta té por de la boira. Per protegir-se’n, ha decidit construir una cabana al bosc. No obstant, la boira torna a agafar-la per sorpresa amb un llorigó. Aquest cop vindrà el seu gos a ajudar-la?
En Jan era un nen exemplar per als seus pares; net i ordenat, mai no s’enfadava i obeïa sense rondinar. Però vivia assetjat per les pors, que li impedien de complir el seu desig més gran: pujar al tren fantasma del parc d’atraccions.
A Marta les taques l’estimen. Sempre s’està tacant! Però un dia descobreix que tenen formes especials, que s’assemblen a moltes coses i que canvien d’aspecte segons com les mire, com els passa als núvols del cel. Són tan paregudes a les coses que més desitja...!
Un fet inesperat ha trasbalsat París: la ratolineta Magalí ha desaparegut! I, amb ella, tots els ratolins del barri. En Gatlock i els seus veïns surten a investigar…
«Un dia, la meva filla em va regalar un títol: La dona que menjava mitjons, amb el compromís que jo n’elaborés el contingut. Així va néixer en Quicu Tristu, els mitjons desapareguts, la por i les ganes de saber la història d’una dona que feia trenta anys que no sortia de casa.»
