Novela juvenil

Aracel·li torna a casa per a passar les vacances de Nadal, però descobreix que els seus pares han desaparegut. Amb l’ajuda del jove aprenent del seu iaio, Aracel·li iniciarà una carrera contra rellotge per a salvar la vida dels seus pares.

Quan arriba l’estiu, en Marc va a casa dels avis, al poble, per passar-hi uns dies. El lloc li resulta massa tranquil, però l’avi li fa descobrir que en aquell món, ple d’emocions intenses, hi passen un munt de coses… tantes que, quan per fi tot rutlla, apareix ell, un peix.

Què hi pot haver d’extraordinari en un formatge quadrat? Quin propòsit secret s’amaga darrere del robatori de tres-cents exemplars de formatges quadrats? La resposta, intrigant i inesperada, la trobaràs, pàgina a pàgina, en el llibre que ara tens a les mans.

Arriba el moment més difícil per a la Colla AZ: en Max i els seus amics hauran d’aprendre a sobreviure. Ara ja no es tracta de caçar zombis, sinó d’evitar de ser caçats. I el pitjor no són els morts vivents, sinó els humans que volen bombardejar Morisville fins que no en quedi res ni ningú.

Llúcia ha decidit allunyar-se de tot. En terres llunyanes, amb nous amics i estimulada per l’exotisme de la natura, tractarà de recompondre la seua vida. A les seues mans arriba un manuscrit que suggereix l’existència d’un tresor en la part més profunda de la selva.

La Colla AZ intentarà fugir de Long Adventures, i no perquè estiguin cansats de jeure a la gandula i fer capbussons a la piscina, sinó perquè un brot zombi ha convertit els turistes en depredadors.

"Olor de felicitat. Olor de tristesa. Olor de por. Olor de vida. Gràcies a l’olfacte que té, Lilo descobreix que Emi, la seua propietària, té un problema molt greu. Per a solucionar-lo haurà de confiar en un gos que fa versos pèssims i en un altre que viu al carrer.

Mentre anàvem cap a l’escola, la Lis m’explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi.

La Lis diu que podria caure’m una tifa damunt del cap i no me n’adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc.

Aquest matí, quan m’he llevat, he posat la Go Pong a la motxilla. No sé què fer amb el vídeo que vaig gravar ahir, perquè no el puc descarregar. El meu germà Manel està sempre tancat amb el nostre ordinador, que només toca ell.

Em dic Oriol, però a casa em diuen «nas de mocs», «nan capgròs», «eh, tu!», «bunyol» i també «aquest fill teu». Per postres, mai no veig ni un euro. Sóc un pelacanyes, no sé si m’enteneu, però estic decidit a deixar de ser-ho. Amb la meva amiga Lis no hi ha res que se’ns resisteixi!

Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt! Bé, només faltava una cosa, i l’havia d’agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror.